"Mireu, no tinc rostre. El que exhibeixo és la cara de l'instant. Si l'escriptor és un estranger, és precisament perquè, per a manifestar-se, pren del llenguatge el seu rostre"
Edmond Jabès
Negra nit
Negra nit, blanca lluna
sol entre ombres camino,
dubtes clarors i desficis
son l'única companyia
que duc al meu sarró.
Allà enllà una campana
decideix que és la una
la gent dorm i no veig
cap llum als edificis.
A l'hora de les bruixes
isolat vago malenconiós
intentat saber qui soc,
que hi faig en una ciutat
que m'és del tot aliena
o potser l'aliè soc jo
atès ella ja hi era
abans no hi arribés.
Soc visitant permanent
d'una ciutat estranya
que no distingeixo i a més
no sento com a meva.
No en soc l'únic foraster
tots ho som de la vida
i crec no tinc més remei
que el de seguir caminant
fins trobar la meva via,
si no ho aconsegueixo
continuaré sens defallir
fins al centre de la vila.
Si allí no m'hi reconec
ni trobo cap referència
seguiré deambulant
com una ànima en pena
que no sap ben bé d'on bé
ni tampoc on ha d'anar.
El jo que soc ara
El jo que soc ara
és un ésser estrany,
ja no és el que era
ni tampoc qui serà
si tot continua
més temps endavant,
entre l'abans i el després
d'aquests dos períodes
El jo que soc ara
te un nexe en comú
entre l'abans i el després
i fins i tot en l'ara
segueix sense entendre res
de les coses que passen
diguéssim que en general
sense entrar en més detalls
El jo que soc ara
se sent esgotat
d'escoltar bajanades
com se sentia el d'abans
i es sentirà el de demà,
No n'hi ha prou d'intentar
donar-li un sentit a ta vida
si la resta continua igual
de cega i embogida
El jo que soc ara
se sent decebut, traït
i diguem-ho clar, perdut
dins esquemes que no entén
envoltat de maltempsades
sense ganes de lluitar
amb ses veles plegades
i la barca a la deriva
El jo que soc ara
sense mapes ni brúixola
i a punt de naufragar
deixarà a l'atzar la seva sort
i si la barca s'enfonsa
malgrat el perill evident
ni tan sols farà l'esforç
mínim i imprescindible
de per salvar-se, nedar.
En quin moment
En quin moment se'm va ocórrer
la mala pensada d'escriure poesia?
vivia més o menys feliç dins la bombolla
del meu voluntari aïllament autista
que em permetia no fer-me moltes
de les preguntes que ara em faig,
ometia endinsar-me al moll de l'os
de moltes de les quòdlibets quotidianes
i divagar enmig de paraules buides
sense cap sentit, que omplien hores
buides també de continguts reals
En quin moment se'm va ocórrer?
donar la cara i enfrontar-me de veritat
a allò que a tots ens fa més basarda:
a mirar-me fixament, honestament
en la imatge que reflectia cada vegada
asèptica freda i sense concessions, la realitat
que el mirall de la vida em retornava.
Ara us parlaré de mi
Ara us parlaré de mi
tot i que em fa la vergonya
de qui molts defectes te
i no se fins a quint punt
us seré del tot sincer,
rara qualitat en l'home
aquesta de sincerar-se,
que som naltros de revolts
embussos i canonades
a l'hora d'explicar coses
situacions o pensaments
que sovint fem complicades,
quan seria molt més senzill
usar el sentit comú
i deixar que el cor parlés.
No obrem pas d'eixa manera
més aviat a l'inrevés,
i perquè us en feu una idea
de quan us estic dient,
fixeu-vos que estic parlant
genèricament dels altres
i no del subjecte present.
Ofensa
No penso demanar-te perdó
malgrat hauria de fer-ho
Només serien unes paraules
sinceres i sentides, segurament
Però el mal ja està fet
i el seu efecte perdurarà
més temps del necessari.
Les paraules no poden reparar
el que és ja irreparable.
Tràfec
En un dissabte al matí qualsevol
et veig trafegar amunt i avall
amb el drap de la pols, l'escombra
l'aspiradora que acolloneix la gossa
i la teva obsessió per ventilar-ho tot
Mentre, la rentadora i la assecadora
fan la seva tasca i l'olla bull al foc
M'adono que mai podria ser dona,
seria incapaç - sincerament -
de fer bé tantes coses alhora.
Plou
Plou i és diumenge
no es causa efecte
però es sol associar
Els dels temps diuen
que ho farà tot el dia
No tinc res més a fer
que mirar-me el melic
mentre vaguejo per casa
Potser que fes quelcom
una mica útil, per exemple:
acabar Encara una olor
rellegir Càlcul d'estructures
submergir-me dins Bolaño
de qui en parla Herralde
o acabar de traduir 2666
qüestió que ja s'allarga.
Treure la pols em pertoca
i la gossa a fer pipí
haig de dinar, fer migdiada
i preparar la feina de demà
Preveig que la tarda serà llarga
avui no hi ha futbol
i aquest és en el fons,
el meu gran drama.
La vida
Això de la vida és,
en principi molt senzill
Defensa les teves idees
lluita sens defallir per elles
no renunciïs als teus principis
mantén-los per sobre de tot
sense considerar les conseqüències
negatives o inconvenients.
Si ets coherent amb tu mateix
i amb allò en que creus, viuràs
no massa temps, no et serà fàcil
i segurament ningú t'ho agrairà
però t'asseguro que haurà
valgut la pena. Fes-ho per mi
i d'altres com jo, que només
ens hem quedat en la teoria
de idees deformades pel temps
i uns quants ideals perduts
en un racó obscur de la memòria.
Pluja
La lleugera tremolor
del meu cos escadusser
m'avisa que fa fred
No me n'havia adonat
distret amb la lectura
del teu llibre, Margarida
el deixo un moment i
encenc el radiador
Miro per la finestra,
m'adono que està plovent
algunes gotes s'enganxen
indolents al vidre.
Abaixo la persiana i m'assec
dins meu hi plouen com gotes
les teves paraules, que
una a una m'impregnen
el cos i l'esperit.
a Margarida Aritzeta
Atrapat en el temps
Els meus actes quotidians
son més que previsibles
repeteixo incansable molts
dels moviments cada dia
podriem dir que per on soc
se quin és el dia de la setmana
fins i tot els diumenges i festius
Hi ha un ritual establert i rutinari
que rarament es veu alterat
la sensació és doncs que,
com a la pel·lícula de Bill Murray
en el dia de la marmota,
resto atrapat en el temps.
Un munt de runes.
La casa on vaig néixer
ja no hi és, n'hi ha un altra
L'escola on anava de petit
tampoc hi és, hi a una plaça
La primera casa on vaig viure
igualment ha desaparegut
ara hi ha una perfumeria
amb pisos incorporats.
Sovint penso que han enderrocat
gran part del meu passat
del que tan sols en queden
un munt de runes.
a Lluís Subirana
Dibuix
He fet un dibuix
a la sorra de la platja
ben poc que ha durat
una onada se l'ha endut
envoltat d'escuma blanca
L'art, com la vida,
és un instant fugisser
Dia a dia
En llevar-me pel matí
m'espolso la son de la cara,
i l'omplo d'optimisme
mentre surto al carrer. Avui
- em dic - potser serà el dia
en que quelcom passarà
que em traurà de la rutina
que d'antuvi m'acompanya
Potser avui alguna cosa,
algun dels somnis, serà possible,
valdrà la pena haver-se llevat
observar-ho des de primera fila
amb la satisfacció d'aquell nen
que descobreix quelcom nou
Més la realitat que es tossuda
se'm resisteix i, aquest nou dia
és un calc de l'anterior, de l'altre
i de tots i cadascun dels altres.
No passa res que no estigui
d'una manera u altra, previst
i encara que, com deia el poeta:
tot està per fer i tot és possible
em temo que no es referia a mi
en escriure els seus versos.
L'optimisme inicial decau poc a poc
a mida que avança el dia i,
al vespre, desolat, tanco els ulls
i mentre intento agafar el son
penso que demà serà un altre dia
i em dic a mi mateix per convencem
que malgrat tot, potser demà
tot estarà per fer i tot serà possible.
Veus
Veus aquest arbre nu de fulles,
d'ací a un mes tornarà a florir,
la saba nova recorrerà el seu cos
l'omplirà de fulles verdes i fresques
i ufanós pregonarà la primavera.
A mi me'n cauen cada dia
i ja no em tornen a sortir
estic instal·lat en un hivern
que s'estanca i no dona ja pas
a cap nova estació de la vida.
La meva saba ja no es renova
l'ufanor se m'ha acabat
només em queda esperar
la maleïda hora del comiat.
La clepsidra del temps és
malauradament, inexorable.
La linia de l'horitzó
Rere la linia de l'horitzó
hi habiten les esperances
els somnis mai realitzats
les terres inexplorades.
Debades intentaràs creuar-la
mai no ho aconseguiràs
a mida que t'hi acostis
ella s'anirà allunyant
fins arribar a una altra riba
semblant a la que has deixat
Però enmig d'aquest viatge
coneixeràs altres contrades
plens de gent perduda, com tu
a la recerca de tot o de no res.
Lluitaràs contra l'oratge
envoltat de maltempsades
que acabaràs superant.
En arribar de nou a port
hauràs acumulat experiències
que no et serviran per a res
cert és que seràs més vell,
però no per aixó més savi
Miles
Suau sona la trompeta,
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya
al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra,
es frena i surt, enganxant-se
una i altre vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós.
Miles ho domina tot. Mentre
escampa amb saviesa les notes,
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui us escriu també
diguéssim que està sonant.
You don't know vhat love is
del mestre Miles Davis
Se m’acut
Se m’acut que estem parlant
ambdós alhora com sempre
callo, tu ho fas també.
El silenci ens sorprèn per rar
és una situació gabanyosa
com si s'hagués trencat el fil
de la nostre incomunicació
un silenci que ens ha desconcertat
Mentre restem muts, mirant-nos
sense gosar dir res, m'acosto
et miro als ulls i et beso.
A l'amor no li fan falta paraules
Qüestió domèstica
No acabo d'encertar mai del tot
amb la roba que tinc de posar-me
malgrat posar-hi un cert interès
sempre erro amb el jersei, pantalons
o samarreta. Sort en tinc de tu
que en llevar-me tot està en ordre.
Preferiria no fos així, voldria dir
que anem a dormir junts com abans
quan encara els nostres cossos
follament es desitjaven
Saps
Saps o crec hauries de saber
a aquestes alçades de l'assumpte
que no es cert que sigui despistat
que oblidi aspectes elementals
de la realitat quotidiana
Entenc malgrat tot et sorprengui
que en anar a comprar, de tres
dels encàrrecs que m'has fet
n'oblidi un i em vegi obligat
a trucar-te des del mòbil.
Saps o crec hauries de saber
a aquestes alçades de l'assumpte
que no és cert que sigui despistat
només soc un home que te
com la majoria, el cap a tot arreu
bufant coloms i altres cabòries
embrancat en mil històries
i des del teu punt de vista, enlloc.
L'origen
Vaig pel camp a Gallecs
acaben de segar l'ordi.
l'olor és profunda encara.
un pardal picula restes
de llavors oblidades
el soroll del vent de llevant
composa estranyes melodies.
el sol d'estiu és tebi, però
el noto en la meva cara
m'estiro al terra ressec,
m'hi sent-ho bé, relaxat,
la sensació de calma m'envaeix,
ni tan sols sento el soroll
dels cotxes a la carretera,
Penso que estic a l'inici
només caldria descendir
uns quants centímetres més,
per tornar a l'origen.
Neu
Malgrat ploure tot el matí
cap al migdia, ha començat
a nevar. La sensació de gelor
feia estona ho avisava, però
mai se sap. Les volves menudes
cauen intensament en diagonal
el terra comença enfarinar-se
i volta poca gent pel carrer
Abaixo la persiana, encenc el llum
i m'aïllo de l'exterior. M'assec,
l'ordinador m'està esperant
fora deu continuar nevant
No ho sé, m'he aïllat de manera
voluntària del món exterior
Dins de casa no pot passar res
em sento protegit, fora de perill
a recer de inclemències del temps
Però només es un miratge,
un espècie de temps mort,
per agafar forces i continuar.
Les responsabilitats esperen fora.
Reflexió
No he acabat d'entendre mai,
una frase atribuïda a Mr. Flaubert.
"Madame Bovary c'est moi."
Em temo que ens enganyava,
o jo vaig molt errat, puig
l'Emma a part de manyaga,
és el símbol de la vulgaritat.
a Gràcia Font
Exaltació
Edmond Jabès
Negra nit
Negra nit, blanca lluna
sol entre ombres camino,
dubtes clarors i desficis
son l'única companyia
que duc al meu sarró.
Allà enllà una campana
decideix que és la una
la gent dorm i no veig
cap llum als edificis.
A l'hora de les bruixes
isolat vago malenconiós
intentat saber qui soc,
que hi faig en una ciutat
que m'és del tot aliena
o potser l'aliè soc jo
atès ella ja hi era
abans no hi arribés.
Soc visitant permanent
d'una ciutat estranya
que no distingeixo i a més
no sento com a meva.
No en soc l'únic foraster
tots ho som de la vida
i crec no tinc més remei
que el de seguir caminant
fins trobar la meva via,
si no ho aconsegueixo
continuaré sens defallir
fins al centre de la vila.
Si allí no m'hi reconec
ni trobo cap referència
seguiré deambulant
com una ànima en pena
que no sap ben bé d'on bé
ni tampoc on ha d'anar.
El jo que soc ara
El jo que soc ara
és un ésser estrany,
ja no és el que era
ni tampoc qui serà
si tot continua
més temps endavant,
entre l'abans i el després
d'aquests dos períodes
El jo que soc ara
te un nexe en comú
entre l'abans i el després
i fins i tot en l'ara
segueix sense entendre res
de les coses que passen
diguéssim que en general
sense entrar en més detalls
El jo que soc ara
se sent esgotat
d'escoltar bajanades
com se sentia el d'abans
i es sentirà el de demà,
No n'hi ha prou d'intentar
donar-li un sentit a ta vida
si la resta continua igual
de cega i embogida
El jo que soc ara
se sent decebut, traït
i diguem-ho clar, perdut
dins esquemes que no entén
envoltat de maltempsades
sense ganes de lluitar
amb ses veles plegades
i la barca a la deriva
El jo que soc ara
sense mapes ni brúixola
i a punt de naufragar
deixarà a l'atzar la seva sort
i si la barca s'enfonsa
malgrat el perill evident
ni tan sols farà l'esforç
mínim i imprescindible
de per salvar-se, nedar.
En quin moment
En quin moment se'm va ocórrer
la mala pensada d'escriure poesia?
vivia més o menys feliç dins la bombolla
del meu voluntari aïllament autista
que em permetia no fer-me moltes
de les preguntes que ara em faig,
ometia endinsar-me al moll de l'os
de moltes de les quòdlibets quotidianes
i divagar enmig de paraules buides
sense cap sentit, que omplien hores
buides també de continguts reals
En quin moment se'm va ocórrer?
donar la cara i enfrontar-me de veritat
a allò que a tots ens fa més basarda:
a mirar-me fixament, honestament
en la imatge que reflectia cada vegada
asèptica freda i sense concessions, la realitat
que el mirall de la vida em retornava.
Ara us parlaré de mi
Ara us parlaré de mi
tot i que em fa la vergonya
de qui molts defectes te
i no se fins a quint punt
us seré del tot sincer,
rara qualitat en l'home
aquesta de sincerar-se,
que som naltros de revolts
embussos i canonades
a l'hora d'explicar coses
situacions o pensaments
que sovint fem complicades,
quan seria molt més senzill
usar el sentit comú
i deixar que el cor parlés.
No obrem pas d'eixa manera
més aviat a l'inrevés,
i perquè us en feu una idea
de quan us estic dient,
fixeu-vos que estic parlant
genèricament dels altres
i no del subjecte present.
Ofensa
No penso demanar-te perdó
malgrat hauria de fer-ho
Només serien unes paraules
sinceres i sentides, segurament
Però el mal ja està fet
i el seu efecte perdurarà
més temps del necessari.
Les paraules no poden reparar
el que és ja irreparable.
Tràfec
En un dissabte al matí qualsevol
et veig trafegar amunt i avall
amb el drap de la pols, l'escombra
l'aspiradora que acolloneix la gossa
i la teva obsessió per ventilar-ho tot
Mentre, la rentadora i la assecadora
fan la seva tasca i l'olla bull al foc
M'adono que mai podria ser dona,
seria incapaç - sincerament -
de fer bé tantes coses alhora.
Plou
Plou i és diumenge
no es causa efecte
però es sol associar
Els dels temps diuen
que ho farà tot el dia
No tinc res més a fer
que mirar-me el melic
mentre vaguejo per casa
Potser que fes quelcom
una mica útil, per exemple:
acabar Encara una olor
rellegir Càlcul d'estructures
submergir-me dins Bolaño
de qui en parla Herralde
o acabar de traduir 2666
qüestió que ja s'allarga.
Treure la pols em pertoca
i la gossa a fer pipí
haig de dinar, fer migdiada
i preparar la feina de demà
Preveig que la tarda serà llarga
avui no hi ha futbol
i aquest és en el fons,
el meu gran drama.
La vida
Això de la vida és,
en principi molt senzill
Defensa les teves idees
lluita sens defallir per elles
no renunciïs als teus principis
mantén-los per sobre de tot
sense considerar les conseqüències
negatives o inconvenients.
Si ets coherent amb tu mateix
i amb allò en que creus, viuràs
no massa temps, no et serà fàcil
i segurament ningú t'ho agrairà
però t'asseguro que haurà
valgut la pena. Fes-ho per mi
i d'altres com jo, que només
ens hem quedat en la teoria
de idees deformades pel temps
i uns quants ideals perduts
en un racó obscur de la memòria.
Pluja
La lleugera tremolor
del meu cos escadusser
m'avisa que fa fred
No me n'havia adonat
distret amb la lectura
del teu llibre, Margarida
el deixo un moment i
encenc el radiador
Miro per la finestra,
m'adono que està plovent
algunes gotes s'enganxen
indolents al vidre.
Abaixo la persiana i m'assec
dins meu hi plouen com gotes
les teves paraules, que
una a una m'impregnen
el cos i l'esperit.
a Margarida Aritzeta
Atrapat en el temps
Els meus actes quotidians
son més que previsibles
repeteixo incansable molts
dels moviments cada dia
podriem dir que per on soc
se quin és el dia de la setmana
fins i tot els diumenges i festius
Hi ha un ritual establert i rutinari
que rarament es veu alterat
la sensació és doncs que,
com a la pel·lícula de Bill Murray
en el dia de la marmota,
resto atrapat en el temps.
Un munt de runes.
La casa on vaig néixer
ja no hi és, n'hi ha un altra
L'escola on anava de petit
tampoc hi és, hi a una plaça
La primera casa on vaig viure
igualment ha desaparegut
ara hi ha una perfumeria
amb pisos incorporats.
Sovint penso que han enderrocat
gran part del meu passat
del que tan sols en queden
un munt de runes.
a Lluís Subirana
Dibuix
He fet un dibuix
a la sorra de la platja
ben poc que ha durat
una onada se l'ha endut
envoltat d'escuma blanca
L'art, com la vida,
és un instant fugisser
Dia a dia
En llevar-me pel matí
m'espolso la son de la cara,
i l'omplo d'optimisme
mentre surto al carrer. Avui
- em dic - potser serà el dia
en que quelcom passarà
que em traurà de la rutina
que d'antuvi m'acompanya
Potser avui alguna cosa,
algun dels somnis, serà possible,
valdrà la pena haver-se llevat
observar-ho des de primera fila
amb la satisfacció d'aquell nen
que descobreix quelcom nou
Més la realitat que es tossuda
se'm resisteix i, aquest nou dia
és un calc de l'anterior, de l'altre
i de tots i cadascun dels altres.
No passa res que no estigui
d'una manera u altra, previst
i encara que, com deia el poeta:
tot està per fer i tot és possible
em temo que no es referia a mi
en escriure els seus versos.
L'optimisme inicial decau poc a poc
a mida que avança el dia i,
al vespre, desolat, tanco els ulls
i mentre intento agafar el son
penso que demà serà un altre dia
i em dic a mi mateix per convencem
que malgrat tot, potser demà
tot estarà per fer i tot serà possible.
Veus
Veus aquest arbre nu de fulles,
d'ací a un mes tornarà a florir,
la saba nova recorrerà el seu cos
l'omplirà de fulles verdes i fresques
i ufanós pregonarà la primavera.
A mi me'n cauen cada dia
i ja no em tornen a sortir
estic instal·lat en un hivern
que s'estanca i no dona ja pas
a cap nova estació de la vida.
La meva saba ja no es renova
l'ufanor se m'ha acabat
només em queda esperar
la maleïda hora del comiat.
La clepsidra del temps és
malauradament, inexorable.
La linia de l'horitzó
Rere la linia de l'horitzó
hi habiten les esperances
els somnis mai realitzats
les terres inexplorades.
Debades intentaràs creuar-la
mai no ho aconseguiràs
a mida que t'hi acostis
ella s'anirà allunyant
fins arribar a una altra riba
semblant a la que has deixat
Però enmig d'aquest viatge
coneixeràs altres contrades
plens de gent perduda, com tu
a la recerca de tot o de no res.
Lluitaràs contra l'oratge
envoltat de maltempsades
que acabaràs superant.
En arribar de nou a port
hauràs acumulat experiències
que no et serviran per a res
cert és que seràs més vell,
però no per aixó més savi
Miles
Suau sona la trompeta,
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya
al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra,
es frena i surt, enganxant-se
una i altre vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós.
Miles ho domina tot. Mentre
escampa amb saviesa les notes,
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui us escriu també
diguéssim que està sonant.
You don't know vhat love is
del mestre Miles Davis
Se m’acut
Se m’acut que estem parlant
ambdós alhora com sempre
callo, tu ho fas també.
El silenci ens sorprèn per rar
és una situació gabanyosa
com si s'hagués trencat el fil
de la nostre incomunicació
un silenci que ens ha desconcertat
Mentre restem muts, mirant-nos
sense gosar dir res, m'acosto
et miro als ulls i et beso.
A l'amor no li fan falta paraules
Qüestió domèstica
No acabo d'encertar mai del tot
amb la roba que tinc de posar-me
malgrat posar-hi un cert interès
sempre erro amb el jersei, pantalons
o samarreta. Sort en tinc de tu
que en llevar-me tot està en ordre.
Preferiria no fos així, voldria dir
que anem a dormir junts com abans
quan encara els nostres cossos
follament es desitjaven
Saps
Saps o crec hauries de saber
a aquestes alçades de l'assumpte
que no es cert que sigui despistat
que oblidi aspectes elementals
de la realitat quotidiana
Entenc malgrat tot et sorprengui
que en anar a comprar, de tres
dels encàrrecs que m'has fet
n'oblidi un i em vegi obligat
a trucar-te des del mòbil.
Saps o crec hauries de saber
a aquestes alçades de l'assumpte
que no és cert que sigui despistat
només soc un home que te
com la majoria, el cap a tot arreu
bufant coloms i altres cabòries
embrancat en mil històries
i des del teu punt de vista, enlloc.
L'origen
Vaig pel camp a Gallecs
acaben de segar l'ordi.
l'olor és profunda encara.
un pardal picula restes
de llavors oblidades
el soroll del vent de llevant
composa estranyes melodies.
el sol d'estiu és tebi, però
el noto en la meva cara
m'estiro al terra ressec,
m'hi sent-ho bé, relaxat,
la sensació de calma m'envaeix,
ni tan sols sento el soroll
dels cotxes a la carretera,
Penso que estic a l'inici
només caldria descendir
uns quants centímetres més,
per tornar a l'origen.
Neu
Malgrat ploure tot el matí
cap al migdia, ha començat
a nevar. La sensació de gelor
feia estona ho avisava, però
mai se sap. Les volves menudes
cauen intensament en diagonal
el terra comença enfarinar-se
i volta poca gent pel carrer
Abaixo la persiana, encenc el llum
i m'aïllo de l'exterior. M'assec,
l'ordinador m'està esperant
fora deu continuar nevant
No ho sé, m'he aïllat de manera
voluntària del món exterior
Dins de casa no pot passar res
em sento protegit, fora de perill
a recer de inclemències del temps
Però només es un miratge,
un espècie de temps mort,
per agafar forces i continuar.
Les responsabilitats esperen fora.
Reflexió
No he acabat d'entendre mai,
una frase atribuïda a Mr. Flaubert.
"Madame Bovary c'est moi."
Em temo que ens enganyava,
o jo vaig molt errat, puig
l'Emma a part de manyaga,
és el símbol de la vulgaritat.
a Gràcia Font
Exaltació
Porto exactament,
34 pàgines llegides
de Salambó de Mr. Flaubert
i estic tan aclaparat,
desbordat pel barroquisme
del seu llenguatge en estat pur.
que m'he aturat - per pair-ho -
per preparar-me a absorbir
aquesta embriaguesa de paraules
que em desborda i aclapara
com una placenta a un no nat
que encara no ho sap, però
està a punt, preparat.
per obrir els ulls a la vida.
a Mercè Foradada
Ecologia urbana segona
Travesso l’eix i arribo al Montseny
m'espera verd florit, ple de vida.
baixo del cotxe i encenc una cigarreta.
Mentre contemplo el paisatge,
la natura s'ofereix generosa.
tot brota al meu voltant, mil verds
em contemplen, tota la gamma.
respiro a fons aire que de no contaminat
m'enfarfega els pulmons poc acostumats.
acabo de fumar, pujo al cotxe
i continuo cap a Espinelves.
a Can Bayés torno a aturar-me
allí també tot verdeja. Centenars,
milers de flors ornen el paisatge,
mentre els avets condemnats, creixen
respiro a fons, m'omplo de natura
un altre cop i aleshores.... esmorzo.
De mirades
Ha succeït aquest matí
a quarts de vuit a Vic
en Lluís encara no hi era
la cafetera no estava a punt
Mentre l'esperava
matava el temps fumant
i aleshores a passat
Ha entrar una dona
només hem intercanviat
un educat - bon dia -
però les nostres mirades
just en l'instant de creuar-se
ho han dit tot.
Definició
L'ésser humà, és
en principi i,
bàsicament,
un animal estètic.
Altre cosa seria
si fóssim capaços
d'oblidar-nos de l'est
i quedar-nos amb l'ètic.
Coses petites
M'he creuat en ella
al carrer de Sant Pau,
menuda i grassoneta,
de mitjana edat.
M'ha sorprès la samarreta
que portava - gris -
amb rètol incorporat
"California Girl"
De la quotidianitat
A la taula, les tovalles,
el porró, pa amb tomàquet,
l'embotit triglicerid, el diari,
i el cafè que espera a la cuina.
És cap de setmana, dissabte,
diumenge, o festa de guardar.
Pregunta
Envellir amb dignitat - diuen -
I si no et deixa la vida?
De la modernitat (II)
Avui dijous a la tarda,
he trucat a Beatriu.
Soc a Itàlia de vacances
- m'ha dit -
Gran invent el mòbil!.
Ecologia urbana cinquena
Serien les cinc de la matinada.
baixàvem del Pas cap Andorra,
la nit de lluna plena, donava
un to irreal al paisatge.
silenci dins el cotxe.
a la llunyania, les màquines
aplanaven las pistes.
llums aïllades marcaven els refugis.
la sensació de flotar, de volar,
ajudats pel gel de la carretera.
la blavor de la neu il·luminada
el cel curull d'estrelles, i nosaltres
embadalits, contemplant el paisatge,
que de tan irreal semblava un miratge.
Però ho era de real, només naturalesa
sense artifici, en estat pur.
Visió de Catalunya
De vegades penso i no entenc res.
observo, dedueixo i encara menys.
suposo que el fet de viure en un país
esquizofrènic, frenopàtic i llunàtic.
que de tant petit, no te ni àtic,
tampoc ajuda. I malgrat intentar-ho
segueixo sense entendre res de res.
i no crec que el fet de contemplar-ho
pugui servir-me de molt,
només intento doncs, suportar-ho
però el meu tarannà, mes o menys agosarat,
fa que intenti acceptar-ho - que hi farem! -
amb certa perplexitat, que és millor
que no pas dir, amb la profunda decepció,
de la manca de il·lusió, que a molts
amb el pas dels anys, se'ns hi ha encomanat.
La cara de l'instant
Veieu la meva cara de l'instant
és horrible, no us ha d'estranyar
ha absorbit quan he vist avui
polítics roïns i miserables, àrabs
emprenyats, laics desconcertats
més de mil d'ofegats, mort
desolació, fam i misèria
mesquinesa i dolor, molt dolor
la meva cara de l'instant, avui
ho a guardat tot i és a hores d'ara
com la d'ahir o la de demà,
la cara de la impotència,
la desolació i l'horror.
*
